La Setmana Tràgica de 1909. Visió dels fets / Teresa Abelló
Abelló i Güell, Teresa


En: 133966 La Setmana Tràgica : motius i fets. Móra la Nova : Institut Ramon Muntaner, 2011. p. 27-38

El Noi del Sucre : una víctima del pistolerisme / text de Maria Coll; amb l'assessorament de Teresa Abelló
Coll, Maria


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 252 (març 2023), p. 32-45 : il. (Segle XX) 

Salvador Seguí va ser el líder de la Confederació Nacional del Treball (CNT) a Catalunya durant el període més dur i conflictiu de l'organització. El seu lideratge combatiu, però també conciliador, el va convertir en un blanc de la Patronal. El 10 de març de 1923, en un moment en què empresaris i obrers es mataven pels carrers, era assassinat d'un tret al cap.

Esperances d'uns i temors d'uns altres / per Teresa Abelló
Abelló i Güell, Teresa


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 736 (abril 2021), p. 20-23 : il. (90 anys de la segona república) 

Presentació / Teresa Abelló
Abelló i Güell, Teresa


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 26 (2019) , p. 9-14
Textos de les sessions del curs: La Rosa de Foc : obrerisme i moviments sindicals a Barcelona durant el primer terç del segle XX (1909-1936) organitzat per l'Arxiu Històric de la Ciutat per commemorar el centenari de la vaga de la Canadenca. Volum editat per Teresa Abelló. Notes a peu de pàgina.

Líders sindicalistes i advocats obreristes : Seguí, Layret, Companys / Teresa Abelló
Abelló i Güell, Teresa


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 26 (2019) , p. 149-164
Textos de les sessions del curs: La Rosa de Foc : obrerisme i moviments sindicals a Barcelona durant el primer terç del segle XX (1909-1936) organitzat per l'Arxiu Històric de la Ciutat per commemorar el centenari de la vaga de la Canadenca. Volum editat per Teresa Abelló. Notes a peu de pàgina.

Anarquismo y cosmopolitismo en la Barcelona de finales del siglo XIX : los hombres de "El productor" / Teresa Abello Güell
Abelló i Güell, Teresa


En: Alcores : revista de historia contemporánea. Valderas (León), núm. 15 (2013) , p. 113-133
Exemplar dedicat a: "Las redes anarquistas transnacionales entre los siglos XIX i XX. Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Aquest article se centra en analitzar les relacions que es van establir entre grups i dirigents de l'anarquisme barceloní i els seus homònims europeus, en les últimes dècades del segle XIX i els primers anys del XX. Eren unes relacions marcades per la solidaritat i els debats ideològics, articulades a través de petits grups. Les vies de relació van ser les reunions i congressos internacionals, la premsa, i les relacions personals. En aquest cas s'analitza el rol del periòdic El Productor, i el paper exercit per figures individuals com Fernando Tarrida del Mármol; tots dos decisius en aquell espai de relacions internacionals.

Fernando Tarrida del Mármol. Anarquisme i cosmopolitisme a finals del segle XIX / Teresa Abelló i Güell
Abelló i Güell, Teresa


En: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Barcelona, núm. 27 (2016) , p. 131-144 (Els invisibles. Intel·lectuals i polítics recuperats de l'oblit) 
Notes a peu de pàgina. Resum en anglès i català.

Fernando Tarrida del Mármol fou un destacat anarquista en la complicada Barcelona de finals de segle XIX. És un dels representants més interessants de la intel·lectualitat anarquista espanyola d'aquell període. La seva biografia ve marcada per dos aspectes: d'un costat, l'actuació com a militant i activista, i de l'altre la seva faceta d'escriptor, pensador i divulgador, sempre lligat al moviment àcrata. En aquest text ens atansem a la trajectòria de Tarrida, destacant el seu vesant cosmopolita i el paper fonamental que va tenir en les relacions dels grups anarquistes espanyols amb els seus homònims europeus.

Creixement urbanístic i canvi social a Sant Andreu : des de l'agregació fins a les transformacions actuals [Fitxer informàtic] / Aleix Pascual Torres ; [dirigida per: Teresa Abelló i Güell]
Pascual Torres, Aleix


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2016
Dirigida per: Abelló i Güell, Teresa. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 2016
1 recurs electrònic (466 p.)

Josep Termes, mestre, historiador i patriota [In memoriam] / Teresa Abelló Güell
Abelló i Güell, Teresa


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 64 (2012) , p. 5-11 ; il.

Josep Termes : catalanisme, obrerisme, civisme : miscel·lània d'homenatge / Teresa Abelló, Agustí Colomines (eds.)



Catarroja ; Barcelona : Afers, 2014
254 p. ; 22 cm (Recerca i pensament, 75) 
Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788492542970

Josep Termes i Ardèvol, fill de pagesos pobres originaris de la Segarra i la Terra Alta, va néixer a Barcelona el 27 de juliol de 1936. Començà a estudiar farmàcia, però les inquietuds polítiques el portaren a estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, per la qual es va llicenciar en història l'any 1963. Va militar al PSUC fins al final del franquisme, quan va donar-se'n de baixa en constatar "que deixava de ser un partit obrer portat per obrers" i hi entraven els "nois de casa bona a manar". Lector de castellà a la Universitat de Sheffield (1963-64), el 1964 esdevingué professor ajudant a la Universitat de Barcelona, d'on fou expulsat per segona vegada l'any 1966 junt amb altres professors per la seva activitat contra el règim franquista. El 1968 es va integrar a l'equip que va formar la Universitat Autònoma de Barcelona, per la qual es doctorà l'any 1971. Catedràtic d'història contemporània de la Universitat de Barcelona (1982), el 1991 ho fou a la Universitat Pompeu Fabra dins l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives. Es jubilà l'any 2006 i va morir a Barcelona el 9 de setembre de 2011. Bibliòfil reconegut, va llegar una biblioteca amb 30.000 volums, Josep Termes fou un dels principals renovadors de la història social i del catalanisme en tant que va reinterpretar les actituds de l'obrerisme i dels moviments populars envers el catalanisme, posant en qüestió gran part dels postulats del marxisme ortodox que apuntaven a l'origen burgès del moviment de reivindicació nacional català. La seva obra sobre el moviment obrer és extensa i erudita des que va publicar Anarquismo y sindicalismo en España: la Primera Internacional, 1864-1881 (1965; hi ha un segona versió del 1972), una visió que culminà poc abans de morir amb el voluminós llibre Història del moviment anarquista a Espanya (2011). Amb l'Editorial Afers també va publicar un parell de volums miscel·lanis de la seva obra dispersa, Història de combat (2007) i La catalanitat obrera. La República Catalana, l'Estatut de 1932 i el Moviment Obrer (2007), a més del vibrant estudi Misèria contra pobresa: els fets de la Fatarella del gener de 1937: un exemple de resistència pagesa contra la col·lectivització agrària durant la Guerra Civil (2005). (Editorial).

Plan General de Ordenación urbana Tarragona / Director del equipo: Lluís Cantallops i Valeri ; equipo redactor: Teresa Abelló i Güell, Enric Argullol i Murgadas, Jordi Brunet i Foraster, [et. al.]



Madrid : Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo. Secretaria General Técnica, DL 1988
82 p. : il. ; 30 cm
Resum analític del Pla General de Tarragona 1984. A la pàgina 4 consta que el treball ha estat realitzat per Lluís Cantallops i Valeri per encàrrec de l'Instituto del Territorio y Urbanismo. Amb un plànol.
ISBN 84-74334853

La Dictadura franquista : la institucionalització d'un règim / Antoni Segura, Andreu Mayayo, Teresa Abelló, (dirs.)



Barcelona : Universitat de Barcelona, DL 2012
456 p. : il., taules, gràf. ; 24 cm
Referències bibliogràfiques. Ponències presentades en un congrés internacional que amb el mateix nom es va celebrar a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, del 21 al 23 d'abril de 2010.

La CNT : papers d'exili i clandestinitat / edició, introducció i notes: Teresa Abelló Güell



Catarroja ; Barcelona : Centre d'Estudis Històrics Internacionals, 2013
199 p. : il. ; 22 cm (Els Papers del Pavelló de la República, 12) 
Referències bibliogràfiques. Notes. Text en català i castellà.
ISBN 9788492542901

Una de les dificultats més grans que ens trobem quan volem estudiar la trajectòria de la Confederació Nacional del Treball és la dificultat per localitzar documentació generada pel sindicat. Les vicissituds històriques i la idiosincràsia dels militants han fet que aquesta estigui molt dispersa o que hagi desaparegut. Aquest volum de la col·lecció "Els papers del Pavelló de la República" ofereix una aproximació a la documentació relativa a la CNT que hi ha als fons documentals de la Biblioteca del Pavelló de la República i una mostra del seu contingut. Durant dècades l'anarcosindicalisme representà la lluita obrera i a Catalunya liderà, amb autoritat, l'associacionisme obrer fins al 1939. La Segona República, de manera sincrònica amb els canvis politicosocials que hi tingueren lloc, representà el període àlgid de la història de la CNT, però durant el franquisme aquesta entrà irreversiblement en fase d'anorreament. En aquest llibre es fa un repàs de la història de la CNT, sobre la base de documents produïts per l'organització, des del moment en què, perduda la guerra, hagué de passar a la clandestinitat: els seus dirigents foren silenciats i es desfermà un clima de repressió sever. Seguint un eix cronològic, s'analitza la trajectòria de la CNT des que, en plena Guerra Civil, fracassat el seu programa revolucionari, comença la seva davallada com a sindicat. Des d'aleshores, resistència i lluita per la reorganització van anar paral·leles a les pugnes internes entre dirigents històrics i militància a l'exili, d'una banda, i la CNT ressorgida a l'interior d'Espanya que tractava de reorganitzar-se en la clandestinitat, d'una altra. En conseqüència, es tracten els intents de reorganització a l'exili i les successives crisis internes a causa de les diferències entre la CNT de l'interior i l'exterior, fruit de les realitats discordants que van desgastar l'organització fins a convertir-la en una ombra del passat.

"La Semana Trágica" : violencia y política a principios del siglo XX / Teresa Abello Güell
Abello i Güell, Teresa


En: Bulletin d'histoire contemporaine de l'Espagne, núm. 47 (2012) , p. 77-92 (Dossier: Violencia en Barcelona (1896-1909)) 

Història i identitat. en record de Josep Termes / Teresa Abelló Güell
Abelló i Güell, Teresa


En: Cercles. Revista d'història cultural. Barcelona, núm. 15 (2012) , p. 183-189 (In Memoriam) 

Vinaixa : passat i present / Teresa Abelló i Güell, Laureà Pagarolas i Sabaté
Abelló i Güell, Teresa


Vinaixa ; Lleida : Ajuntament de Vinaixa : Institut d'Estudis Ilerdencs, Fundació Pública de la Diputació de Lleida : Diputació de Lleida, 2010
239 p. : il. ; 24 cm (Viles i ciutats, 36) 
Bibliografia. Text en català, fonts històriques en llatí i català.
ISBN 9788496908628

El catalanisme i la cultura federal / [ressenya de:]Teresa Abelló Güell
Abelló i Güell, Teresa


En: Cercles. Revista d'història cultural. Barcelona, núm. 11 (2008) , p. 219-221 (Ressenyes) 
Número monogràfic: Miscel·lània.
Ressenya de:
- Gabriel, Pere. El catalanisme i la cultura federal. Història i política del republicanisme popular a Catalunya al segle XIX. Barcelona-Reus : Fundació Josep Recasens - Fundació Rafael Campalans - Emprius Club d'Opinió, 2007

Cientifisme i anarquisme a principis del segle XX : la difusio del neomaltusianisme / Teresa Abelló Güell
Abelló i Güell, Teresa


En: Cercles. Revista d'història cultural. Barcelona, núm. 9 (2006) , p. 10-20 (Temes) 
Número monogràfic: Homenatge al prof. Santiago Riera i Tuèbols.

Líderes obreros y vanguardias culturales : la presencia del obrerismo en la Barcelona de la primera posguerra europea / Teresa Abelló i Güell
Abelló i Güell, Teresa


En: Cercles. Revista d'història cultural. Barcelona, núm. 8 (2005) , p. 105-133 (Estudis) 
Número monogràfic: La cultura obrera.

Anarchism in the Catalan-speaking countries : Between syndicalism and propaganda (1868-1931) / Teresa Abelló
Abelló i Güell, Teresa


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 3 (2010) , p. 87-102
Notes i referències.

This text surveys the course of the anarchist movement in the Catalan-speaking lands from their introduction as part of the Democratic Revolution of September 1868 until the fall of the Primo de Rivera dictatorship. Anarchism was spread by workers to defend worker societarianism and had a trajectory within the ranks of federal republicanism. This characteristic gave it connotations that would remain with it forever: a relationship with republicanism and the primacy of the syndicalist over the anarchist content. It penetrated workers' societies and ended up becoming the most powerful hub of anarcho- syndicalism in the world. In a twofold history, both highly pragmatic union sectors and more radical thinkers without a societarian tradition survived. In parallel, convinced of the value of education and knowledge, the anarchists struggled to imbue themselves with knowledge, and they developed their own culture which defined them as a group.